Hi ha dies en què no m'he de moure de casa i aprofito per cuinar llegums. No demana gaire feina, només anar vigilant i remenant l'olla de tant en tant. Els matins de diumenge són ideals per fer-ho: et garanteixes un bon àpat per l'atrafegat començament de setmana. Perquè, això sí, els llegums són molt més bons menjats d'un dia per l'altre (i fins i tot, dos). La vigília, els poso en remull (si són cigrons o fesols –mongetes seques–, hi afegeixo una culleradeta de bicarbonat, per estovar l'aigua) i els deixo fins l'endemà. Avui he cuinat fesols vermells amb xoriço, però la recepta és pot fer també amb llenties, només s'ha d'incloure un clau d'espècie a la picada.
He agafat una olla més alta que ampla i hi he posat a sofregir, a foc mitjà, una ceba a trossets i quatre grans d'all sense pelar. Quan han començat a daurar-se, hi he afegit el xoriço, en trossos més aviat grans, i quan ja ha estat una mica fregidet, els fesols escorreguts. A continuació han caigut: un grapadet de sal, una fulla de llorer, una tomaca sencera (sense pelar), i aigua (és important que sigui mineral: el plat es cou abans i queda més bo). Cal omplir l'olla fins que l'aigua sobrepassa un dit el nivell dels llegums. He pujat el foc i quan l'aigua ha arrencat el bull, l'he abaixat i he deixat l'olla mig destapada.
Mentres es coïen els llegums, he tallat un pebrot verd a daus, l'he sofregit, i l'he reservat. També he posat un pebrot romesquer en remull amb una mica d'aigua calenta. Quan he vist que els llegums estaven cuits, he preparat una picada una dent d'all, la carn del pebrot romesquer i el pimentó. Amb l'aigua de remullar el pebrot he deixatat la picada, i l'he afegida a l'olla. Finalment, he incorporat el pebrot verd sofregit. He abaixat una mica el foc, i he deixat l'olla cinc minuts més abans d'apagar-lo.
Estic contenta perquè demà i passat em trobaré el dinar a punt: només em caldrà escalfar-lo.
Hay días en que no me tengo que mover de casa y aprovecho para cocinar legumbres. No pide mucho trabajo, tan sólo ir vigilando y removiendo la olla de vez en cuando. Las mañanas de domingo son ideales para hacerlo: te garantizas una buena comilona para el ajetreado inicio de semana. Porqué, eso sí, las legumbres son mucho más buenas comidas de un día para otro (y hasta dos). La víspera, las pongo en remojo (si son garbanzos o alubias, añado una cucharadita de bicarbonato, para reblandecer el agua) y las dejo hasta el día sigüiente. Hoy he cocinado alubias rojas con chorizo, pero la recta también se puede hacer con lentejas, tan sólo hay que incluir un clavo de especie a la picada.
He cogido una olla más alta que ancha y he puesto a sofreír, a fuego medio, una cebolla a trozos y cuatro granos de ajo sin pelar. Cuando han comenzado a dorarse, he añadido el chorizo, en trozos más bien grandes, y cuando ya ha estado un poco fritito, las alubias escurridas. A continuación han caído: un puñadito de sal, una hoja de laurel, un tomate entero (sin pelar), y el agua (es importante que sea mineral: el plato se cuece antes y queda más rico). Hay que llenar la olla hasta que el agua sobrepasa un dedo el nivel de las legumbres. He subido el fuego y cuando el agua ha arrancado el hervor, lo he bajado y he dejado la olla medio destapada.
Mientras se cocían las legumbres, he cortado un pimiento verde en dados, lo he sofrito, y lo he reservado. También he puesto un pimiento choricero en remojo con un poco de agua caliente. Cuando he visto que las legumbres estaban cocidas, he preparado una picada con un diente de ajo, la carne del pimiento choricero y el pimentón. Con el agua de remojar el pimiento he desleído la picada, y la he añadido a la olla. Finalmente, he incorporado el pimiento verde sofrito. He bajado un poco el fuego, y he dejado la olla cinco mintuos más antes de apagarlo.
Estoy contenta porqué mañana y pasado me encontraré el almuerzo a punto: solamente tendré que calentarlo.
